Acte II. Tornem a saltar en el temps però ara cap a avant: ja ha acabat la trobada d'amics.
El primer que veiem és a Ric totalment abatut i sol: molt sorprenent després de veure'l amb Júlia al primer acte.
M1S1M li fa una pregunta retòrica: Com t'ha anat?
M1S1M el coneix i sap que li anirà molt bé explicar-ho i traure-ho fora.
Ric amaga alguna cosa (que M1S1M sap però el públic no) però no en vol parlar. Finalment cedeix i ho explica.
Júlia ha trencat amb ell. Ric ha perdut els nervis i li ha pegat...
Ric espera que M1S1M l'ajude, que el console... En canvi M1S1M li diu:
No et suporte més...
Ric perd totalment el control i comença a atacar a M1S1M allà on més mal li fa: M1S1M és molt intel·ligent però no té cos.
M1S1M ho has d'acceptar: mai tindràs un cos!
Aquesta ària és fonamental per dos motius:
1) M1S1M coneix la ira. No només sent la ira de Ric cap a ell sinó que M1S1M mateix arriba a sentir ira cap al seu usuari
2) M1S1M es rebel·la al seu usuari.
I amb aquesta rebel·lió, M1S1M mostra una independència respecte del seu usuari fonamental i profunda.
Quan un sistema operatiu s'independitza del seu usuari... continua sent un sistema operatiu?
I si no ho és... en què s'està convertit M1S1M?
...
Us deixe un altre document de la preparació de l'òpera.
Publicat per Jåøl
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada